PARELLES DE DANSA

Com ja havia comentat antreiorment, la disciplina de dansa en parelles és la menys coneguda. No es realitzen salts ni piruetes, sino que la dificultat depén dels pasos executats, la distància respecte la parella durant el ball (com més junts més difícil és fer els passos sense xocar), l'expresió de la música amb el cos... En aquesta disciplina és molt important el fet de ballar i es valora que el vestuari i els passos siguin adients i al ritme de la música.

INTRODUCCIÓ

Per entendre una mica més sobre aquesta modalitat és necessàri saber distingir entre el concepte de rotació, pas i posició i saber els tipus principals o més utilitzats de cada un.

ROTACIONS

Un rotació és un gir del cos de manera que en canvia la orientació. Hi ha diferents tipus, molts són iguals que els que es realitzen en figures obligatòries, l'únic que en aquest cas no es realitzen seguint una linea, sinó coma element d'un ball.

• TRES: Gir que es realitza sobre un peu des del fil de davant al fil de darrera oposat i a la inversa. Es comença en la mateixa direcció i fil en que es ve patinant. A la dansa es realitza amb les cames estirades i mantenint el paral·lelisme entre les caderes , les espatlles i les puntes dels peus.
• BRACKET: Gir que es realitza sobre un peu de manera que al gira de davant a darrera o a la inversa hi hagi un canvi de fil contrari al que es ve patinant.
• ROCKER: Gir que es realitza sobre un peu de manera que al girar de davant a darrera o a la inversa, mantenint el fil inicial, només variant la direcció del patinatge.
• CONTRA-ROCKER: Gir que es realitza sobre un peu de manera que al girar de davant a darrera o a la inversa, mantenint el fil inicial, només variant la direcció del patinatge, però al iniciar el gir es fa contràriament al fil inicial.
• TWIZZLE: Es un swing seguit d’un contra - rocker, d’un mig tres i finalment d’un canvi de tres (només es realitza en el pas 23 del tango Argetní).

PASSOS

És un moviment de la part inferior del cos, que segueix un fil (exterior o interior) o el canvia i que no comporta una rotació.

• PAS PER EMPÈNYER: És un pas exterior o interior iniciat amb el peu lliure (el que no porta el pes del cos) situant-lo molt a prop del peu del terra (el que porta el pes) de manera que al posar-lo al terra i empènyer no es creua ni per davant ni per darrere i s'aconsegueix un impuls.
• PAS CREUAT ENDAVANT: Pas en el que el pati lliure es situa molt a prop del peu del terra ,el qual està en fil exterior, de manera que al posar-lo al terra i empènyer passa de darrera a davant produint un impuls. Passa de darrera a davant de forma que el bessó de la cama lliure creui per davant de la tíbia de la cama del terra. Un cop tenim els peus creuats, el peu que era la cama del terra s'aixeca i es situa paral·lelament a l'altre peu.És el pas que es fa servir per córrer endavant en el lliure.
• PAS CREUAT ENDARRERE: Es va endarrere. Pas en el que el pati lliure passa de davant a darrera amb el peu del terra en fil interiorr, de forma que la tíbia de la cama lliure creui per darrere del bessó de la cama del terra. És el pas que es fa servir per córrer endarrere en el lliure.
• PROGRESSIU: Es realitza recolzant el pati del peu lliure a prop del pati del terra, sobrepassant-lo però sense estar creuat. El que era fins ara el peu lliure passa a ser el peu de terra i amb el que queda ara lliure realitza una emputxada allargant-se cap endarrere sense creuar-se i s’acosta de nou al peu de terra per intercanviar la flexió i les posicions i tornar a emputxar.
• FLAT: És un pas PLA que s’ha d’executar sense cap fil, consisteix en deslliçament repetit d’un i altre peu cap endavant i cap endarrere o a la inversa de manera que les 4 rodes toquin a terra.
• MOHAWK: És un canvi de peu de davant a endarrere en el que el fil d’entrada és el mateix que el de sortida. Pot ser tancat, (on després de posar el segon peu en fil exterior, la cama lliure es troba per davant del peu del terra i la cadera queda tancada),o obert, (on després de posar el segon peu en fil interior, la cama lliure es troba per darrere del peu del terra i la cadera queda oberta).
• CHOCTAW: És un canvi de peu de davant a endarrere en el que el fil d’entrada és el contrari que el de sortida. Pot ser tancat, (on després de posar el segon peu en fil exterior, la cama lliure es troba per davant del peu del terra i la cadera queda tancada),o obert, (on després de posar el segon peu en fil interior, la cama lliure es troba per darrere del peu del terra i la cadera queda oberta).
• CHASSÉ: Es realitza recolzant el peu de la cama lliure paral·lelament molt a prop de la cama del terra sense sobrepassar-la, en aquest momen el peu lliure passa a ser el peu de terra, mantenint aquesta posició durant uns segons , i de nou tornarà a la posició inicial en la qual el peu lliure s’allargara tot empuxant.
• CROSS – CHASSÉ: És un pas en el qual ABANS de fer un chassé es fa un creuament; si es va endavant el creuament és per darrera, i es creuarà per davant si es va patinant endarrera.
• PAS TALLAT: És realitza com un chassé l’unic que la cama no queda paral·lela en el canvi de pes al peu del terra, sinó que s’allarga cap endavant, però sense creuar-se, LA CAMA SURT DISPARADA ENDAVANT
• ROLL: És un pas en fil exterior seguit d’un altre exactament igual però amb l’altre peu, aconseguit així un moviment oscil·latori.
• CROSS-ROLL: És un roll en el qual el recolzament del peu lliure es fa creuant la cama lliure per davant del peu del terra, agafant directament el fil exterior que deixa el peu que patina.
• SWING: Oscil·lació de la cama de darrere a davant o a la inversa que es realitza quan el peu del terra fa un lòbul.
  

POSICIONS

Es refereix a la situació que adopten els patinadors un respecte l'altre per estar en conctacte i alhora ballar i patinar. Són semblants a les que s'adopten per fer qualsevol ball en parella sense patins.

• MÀ EN MÀ: Els dos patinadors patinen cap a la mateixa direcció, agafats de la mà, dreta del noi i esquerra de la noia, amb els braços totalment extesos.
• VALS:Els patinadors estan cara a cara, un patinarà endarrea i l’altre endavant, els seus cossos han d’estar totalment paral·lels. El braç esquerra del noi i el dret de la noia estaran estesos amb les mans unides a l’altura de les espatlles. La mà dreta del noi estarà recolzada sobre l’omòplat esquerra de la noia i ella recolzarà el seu braç esquerre a l’espatlla dreta del noia de manera que els seus braços estiguin en contacte i es puguin recolzar l’un sobre l’altre.
• FOXTROT: La forma d’agafar-se i la posició dels braços és la mateixa que en el VALS, però en aquest cas la parella ha de patinar cap a la mateixa direcció. Les caderes dels patinadors han de girar-se cap a la direcció DELS BRAÇOS ESTIRATS, i la noia ha de colocar-se sempre a la dreta del noi, la qual s’ha d’adelantar per facilitar el sentit de la marxa.
• TANGO EXTERIOR: Els patinadors estan col·locats cara a cara, un patinarà endavant i l’altre endarrere, estan agafats com a la posició de vals, però en aquest cas el cos dels patinadors no està paral·lel cara a cara.CADA UN TÉ LES CADERES CAPA UN CANTÓ
• TANDEM: En aquesta posició els patinadors estan col·locats UN darrere l’altre, patinant en la mateixa direcció, sobreposant el traçat. La mà dreta dels dos patinadors està recolzada sobre la cadera dreta de la noia, el braç esquerra dels dos estarà estes cap a fora amb les mans unides.
• KILIAN: Els patinadors patinaran en la mateixa direcció i la noia es col·locarà a la dreta del noi. El braç dret de la noia estarà lleugerament estès en direcció a la mà esquerra del noi, i el braç dret del noi rodejarà l’esquena de la noia fins a trobar la seva mà , les quals posaran sobre la cadera de la noia. Si la noia es troba a l’esquerra del noia se’n diu KILIAN AL REVES.

DANSA OBLIGATÒRIA

La dansa obligatòria tal i com diu el seu nom és obligatòria per a tothom. Són determinades per uns patrons, ja establerts anomenats diagrames o patterns que contenen:

• La música,
• Les posicions
• Els passos
• Els temps de cada figura

És a dir el pattern ens indica la manera en que s'ha de ballar la música i els passos que van a cada compàs. Cada pas li correspon un segon determinat de la música i s'ha de realitzar en un posició concreta.

Dividim la pista en l’eix longitudinal i el transversal, s’han de fer dues voltes a la pista, si el pattern és només en l’eix longitudinal, es fan 4 seqüències del mateix de manera que completin les dues voltes necessàries, si el pattern ocupa tota la pista, només es faran 2 seqüències.

Cada any toquen dues danses diferents:

• PASSO DOBLE (2007)
• WESTMINSTERN (2007)
• QUICKSTEP (2008)
• VALS VIENES (2008)
• FOXTROT ITALIÀ( 2009)
• TANGO ARGENTÍ (2009)
• VALS STRAIGHT (2010)
• TANGO KELAND (2010)
  

DANSA ORIGINAL (només Sèniors i Júniors amb una duració de 2min. 30s)

La dansa original consisteix en una dansa construïda amb un mínim de 2 i un màxim de 3 ritmes diferents. Què té una sèrie delements obligatòris a part dels que es poden incloure lliurement.

ELEMENTS OBLIGATÒRIS

1. Passes en línia recte a sobre l’eix longitudinal sense contacte, però com més a prop l’un de l’altre més conta.
2. Elevació amb canvi de direcció, només de mitja rotació, i en la qual els braços del noi no estaran per sobre el seu cap.
3. Seqüència de pases en diagonal en contacte.
4. Pirueta de contacte amb una posició de dansa, amb un mínim de 2 rotacions i un màxim de 5.

DANSA LLIURE

Es pot escollir qualsevol música i ritme, els pasos són de lliure elecció però depenent de la categoria s'ha d'incloure algun element obligatòria i té unes limitacions.

LIMITACIONS I ELEMENTS OBLIGATÒRIS (només posaré les de Júnior i Sénior, tot i que cada categoria té les seves pròpies )

• Música d'un màxim i mínim de 3min. i 30s
• Màxim 5 separacions de 5 segons cada una.
• Màxim 5 elevacions, en la qual no es pot fer més de 1.5 rotacions, i en les quals les mans del home no sobrepassaran les seves pròpies espatlles.
• Màxim 5 salts.
• Màxim 5 piruetes de no més de tres voltes.
• Seqüència de passos en línia recte en l’eix longitudinal de la pista, en la qual no es poden tocar.
• Seqüència de passos realitzades junts en qualsevol presa de dansa, en diagonal, serpentina o cercle.

PARELLES DE PATINATGE ARTÍSTIC

Com ja haviem definit anteriorment una parella de patinatge artístic Està formada per dues persones de diferent sexe que poden ser dispars en edat, alçada i pes. Realitzen un patinatge molts cops simètric (a la vegada) i en contacte. Durant el qual duen a terme una sèrie de salts i piruetes, unes en contacte amb l'altre membre de la parella, i d'altres sense contacte però realitzats a la vegada. Concretament realitzen els següents integratius.

INTEGRATIUS

SALTS SIMÉTRICS

• Ha de ser el mateix salt, a la vegada, la simetria pot ser frontal o lateral.
• Executats correctament, amb la mateixa tècnica, i una distància aproximada dels braços dels patinadors.
• Pot ser qualsevol salt individual o combinat.

PIRUETES SIMÈTRIQUES

• Ha de ser la mateixa pirueta, executada a la vegada.
• Ha d’haver 3 rotacions com a mínim .
• Han d’usar la mateixa tècnica, centrar-la al mateix temps i fer les rotacions a la vegada.

ELEVACIONS

• És aquella en que la noia es sostinguda per sobre del cap del noi, amb com a mínim un dels braços del noi totalment estes per sobre el seu cap.
• Sense rotació no té valor.
• El noi no pot usar els frens en cap moment ni fer servir l’ajuda de l’espatlla per elevar la noia.
• A l’entrar l’elevació la noia ha de realitzar l’entrada d’un salt individual, un cop a dalt mantenir una posició sòlida i artística, i la baixada ha de ser suau, tranquil·la ,controlada i amb un sol peu.

TIPUS D'ELEVACIONS

Les podem classificar segons la seva dificultat en:

INICIACIÓ

• CATORZE: La noia va agafada del braç del noi amb posició interior endavant amb la cama lliure recolzada sobre el pati del terra, inclinant-se sobre el noi que la subjecta dels braços fent un cercle.
• CÉRVOL: La cama de la noia (normalment l’esquerra) és agafada pel noi i queda paral·lela al terra la cama lliure queda doblegada de forma que el pati dret quedi el més a prop del genoll esquerre, amb l’altre mà el noia la subjecta per la cintura, a la vegada que va fent rotacions usant els mohawk.
• DESMAI: El noi porta una cama flexionada i la noia s’estira sobre la seva cama recolzant-se amb un sol peu a terra.
• AXEL: Usant l’entrada del salt del tres, de manera que la mà esquerra de la noia toqui l’espatlla dreta del noi , el noi amb la mà dreta subjecti l’aixella de la noia, i amb l’altre s’agafin de la mà. Quan la noia salta, el noi fa força de manera que el noia la pugi i quedin subjecte per les mans i amb l’esquerra ella s’arrepenji a la espatlla d’ell .
• FLIP O LUTZ: Mateixes posicions inicials que al axel l’únic que al saltar ha entrat amb un flip o un lutz, un cop a l’aire la noia queda al costat.
• LLAÇ: És el mateix que al axel , al inici les mans estan entrellaçades i així un cop a dalt queden els dos mirant cap al mateix sentit.

CATEGORIES

• VÈRTIC: Entrada opcional, però les dos mans de la noia han d’acabar a les espatlles del noi i les mans del nois a les caderes de la noia de manera que un copa a l’aire la noia quedi totalment paral·lela al terra, amb les cames obertes, i amb l’opció de posar els braços en creu.
• VÈRTIC D’ESQUENES: Els dos van endarrere la noia fa l’entrada amb un flip o un lutz, les mans del noi estan als glutis de la noia, o una mica més endarrere, la noia es subjecta als canells d’ell. La noia salta i es queda al aire amb l’esquena arquejada, amb els peus tancats . El noi te l’opció de treure un braç i la noia de posar els braços en creu.
• VERTICAL: Els dos patinadors mirant-se, entrant fent una axel la noia agafats de les mans, quan la noia salta, els dos es queden amb els braços totalment estirats , aguantant-se amb els braços.
• DOBLE LLAÇ: Mirant-se amb les mans agafades, però creuades, dreta amb dreta i esquerra amb esquerra, al saltar el noi es gira, tot estirant els braços, de manera que queden en la mateixa posició que al vertical però els dos mirant cap el mateix sentit.
• DOBLE LLAÇ EN PLANXA: Mateixa entrada que al doble llaç, però un cop a dalt es tira endavant i queda paral·lela al terra , una mà del noi queda a la cintura de la noia.
• VÈRTIC DE COSTAT:És la mateixa posició que al vèrtic, però el noi només l’agafa d’una cadera i la noia té les cames en tisora.
• AMERICAN SILLA/AMERICAN ESTRELLA: El noia agafa la noia entre el cul i el començament de la cuixa, si es fa la silla estrella la noia te les cames doblegades, si les te estirades és una estrella, en aquesta modalitat la cama ha d’estar paral·lela al terra.

SALTS LLANÇATS

• Salt d’individual en que la noia és assistida pel noi i li dóna una alçada i un desplaçament , poden ser simple, dobles o triples; axel, salcowf, twist (picat com el lutz, però abans de girar es fa un espagat) lutz, ripper.
• Les rotacions han de ser completes
• La velocitat, l’altura i el desplaçament del salt.

TIPUS DE CAIGUDA

• Caiguda lliure ( la noia sola).
• Caiguda sostinguda (només en el lutz o en el twist) pot ser cara a cara o en la mateixa direcció, en la caiguda sostinguda el noi agafa la noia després d’acabar el gir i l’ajuda a caure a terra.

PIRUETES DE CONTACTE

• Els dos components fent una pirueta estan en contacte i en el mateix eix de rotació, encara que no cal fer la mateixa pirueta.
• El fre està prohibit, l’eix de rotació ha d’estar estacionat ha d’haver un bon control corporal.
  

TIPUS DE PIRUETES DE CONTACTE

• ALTES: Angels en contacte.
• BAIXES: Baixes en contacte
• ANGLESA: La noia fa àngel exterior endarrere amb les mans als hombros del noi que fa baixa interior endavant amb les mans a la cintura o caderes de la noia.
• KILINA: Els dos fan angel exterior endarrere agafats en la posició de dansa kilian.
• VARIACIÓ KILIAN: Un co feta tres rotacions de la pirueta de contacte, a vegades el noi es queda fent l’àngel exterior endarrere, mentres la noia fa la revessada i la cama del noi li va passant per sobre.
• PIRUETA IMPOSSIBLE (en àngel o en baixa) En els dos casos el noi aguanta la noia paral·lelament amb el terra mentres realitza la baixa o l’àngel.

ESPIRAL DE LA MORT

• S’han de fer 3 rotacions.
• Els braços dels dos patinadors han d’estar estirats.
• NOI: Pivota sobre el freno del pati mentres amb l’altre traça una circumferència exterior endarrere, agafant la mà de la noia amb una sola mà i les cames flexionades a l’altura de la seva parella, és a dir amb el cul a l’alçada dels genolls, aquesta acció s’anomena CANADENC.
• NOIA:Gira amb la seva parella en posició layover (de costat) mantenint un fil de 3 rodes mínim sobre la pista, amb les caderes invertides i el cap més a prop de la pista possible

TIPUS D'ESPIRALS DE LA MORT
Hi ha 4 tipus d’espirals de la mort:

• Exterior o interior endarrere.
• Exterior o interior endavant.

TREBALL DE PEUS

• Individual, simètric i de contacte.
• Coreografiats amb la música.
• Variats i originals.
• Usar els pasos coma element d’enllaç.
• Obligatori usar tots els passos diferents.

TIPUS DE PASSOS
Els podem classificar segons:

• DIFICULTAT: Segons la complexitat dels passos es classifiquen en PRIMARIS, els quals no impliquen girs, SECUNDARIS, els quals impliquen girs amb dos peus, AVANÇATS, girs amb un peu i bucles.
• REALITZACIÓ: Els passos poden ser ASIMÈTRICS, cada patinadors realitza un moviment diferent, SIMÈTRICS, els dos patinadors realitzen els mateixos passos, i EN MIRALL, els dos mirant-se realitzen els moviments en reflex.
  

A continuació teniu un altre exemple de parella de patinatge artístic

LLIURE

El lliure cosnisteix a realitzar una sèrie de salts i piruetes, poden ser ja determinats o de lliure elecció enllaçats amb una coreografia d'una música durant un temps determinat. A continuació faré una explicació dels principals salts i piruetes d'iniciació i alguns de categories.

SALTS
Per explicar-los de forma correcte els dividirem en quatre fases:

• FASE DE CARRERA: Creació de la velocitat necessària i creació de les condicions òptimes per al recolzament del salt.
• FASE DE IMPULS: Continua a la carrera; flexió de l’extremitat del recolzament seguit de la seva extensió per aconseguir el impuls necessari i així transformar la velocitat horitzontal en vertical.
• FASE DE VOL:Continua a la de impuls; les cames s’estiren creuant la cama esquerra per davant la dreta, i els braços queden flexionats davant del pit de manera que les mans toquin els pectorals produint més impuls.
• FASE DE CAIGUDA: Continua a la de vol; les cames es van flexionant, sobretot la que toca a terra i es van separant, les mans també es van separant de la zona pectoral fins a quedar horitzontals.

SALT ANGLÉS O SALT DEL TRES (C)

• Córrer cap endarrere, peu dret al terra lleugerament flexionat i la cama lliure estirada, el cos gira a l’esquerra a la vegada que la cama del terra s’estira i la cama lliure s’acosta ala del terra. El cos gira a l’esquerra 180º i el peu lliure passa a ser el peu de terra.
• Flexió de les dos cames, la lliure també es mou una mica cap endarrere. La cama esquerra s’estira a la vegada que la dreta passa a davant doblegada a uns 90º horitzontalment amb el terra i a la vegada els braços es flexionen produint també un impuls fins a la zona pectoral.
• Les cames s’estiren creuant la cama esquerra per davant la dreta, i els braços queden flexionats davant del pit de manera que les mans toquin els pectorals produint més impuls.
• Un cop realitzada mitja volta les cames es van flexionant, sobretot la que toca a terra, la dreta, i l’esquerra es va separant, les mans també es van separant de la zona pectoral fins a quedar horitzontals.

L'AXEL i doble axel es realitza de la mateixa manera que el salt del tres però es realitza una o dos voltes més a l'aire a part de la mitja del salt senzill, és a dir, una volta i mitja o dues i mitja. (CERTIFICAT)

METZ (B) O DOBLE METZ

• Córrer cap endarrere, peu dret al terra flexionat, cama esquerra davant separada de l’altre uns 30º. Braços en posició frontal.
• Flexió de la cama dreta, mentre que l’esquerra es recolza a darrere recolzant el ferro. Seguidament la cama esquerra s’estén donant-se impuls i la dreta es tanca
• Les cames s’estiren creuant la cama esquerra per davant la dreta, i els braços queden flexionats davant del pit de manera que les mans toquin els pectorals produint més impuls.
• Les cames es van flexionant, sobretot la que toca a terra, la dreta, i l’esquerra es va separant, desprès l’esquerra passa al darrere en rodo i les mans també es van separant de la zona pectoral fins a quedar horitzontals.

En el cas d'iniciació es realitza el metz, una sola volta a l'aire, en canvi a el doble o triple metz es fan dues o tres voltes a l'aire respectivement abans de realitzar la fase de caiguda. A continuació hi ha un video on es pot veure una noia realitzant en aquest cas un doble metz amb una entrada amb dos tres seguits.

SALCHOW (B) O DOBLE SALCHOW

• Córrer endarrere, cama esquerra al terra semi flexionada. La cama dreta es situa al darrere mantenint una separació d’uns 30º. Els braços coincideixen amb la posició de les cames. Es pot fer amb entrada, realitzant un tres de davant a darrere abans de saltar.
• Flexió de la cama esquerra i recolzament del fre d’aquesta. La cama dreta s’estira cama dreta s’estira endarrere a la vegada que mitjançant un moviment semicircular passa fins al davant i a la vegada que aquesta s’impulsa cap amunt flexionada en un angle de 90º, la cama esquerra s’estira. A la vegada d’aquest procés el cos gira uns 90º capa a l’esquerra i un cop en aquesta posició es salta.
• Les cames s’estiren creuant la cama esquerra per davant la dreta, i els braços queden flexionats davant del pit de manera que les mans toquin els pectorals produint més impuls.
• Les cames es van flexionant, sobretot la que toca a terra, la dreta, i l’esquerra es va separant, desprès l’esquerra passa al darrere en rodo i les mans també es van separant de la zona pectoral fins a quedar horitzontals.

Com en el cas del metz i de la resta de salts podem trobar-ne d'una, dos o tres voltes. En el video podreu veure un triple salchow.

FLIP (A) O DOBLE FLIP

• Córrer endarrere, cama esquerra al terra semi flexionada. La cama dreta es situa al darrere mantenint una separació d’uns 30º. Els braços coincideixen amb la posició de les cames.
• Flexió de la cama esquerra, recolzament del fre, la cama dreta s’eleva de forma que tot el pes quedi sobre la cama dreta que es troba flexionada i es salta. S’ha de saltar D’INTERIOR. A la vegada que els braços donen també impuls.
• Les cames s’estiren creuant la cama esquerra per davant la dreta, i els braços queden flexionats davant del pit de manera que les mans toquin els pectorals produint més impuls.
• Les cames es van flexionant, sobretot la que toca a terra, la dreta, i l’esquerra es va separant, desprès l’esquerra passa al darrere en rodo i les mans també es van separant de la zona pectoral fins a quedar horitzontals.

Tenim els tres casos senzill, doble o triple. En aquest cas és un doble, encara que no massa ben realitzat sobretot per la posisció final de l'esquena, però no hi havia mases viedos per triar.

LUZT (A) O DOBLE LUTZ

• Córrer endarrere, cama esquerra al terra semi flexionada. La cama dreta es situa al darrere mantenint una separació d’uns 30º. Els braços coincideixen amb la posició de les cames.
• Flexió de la cama esquerra, recolzament del fre, la cama dreta s’eleva de forma que tot el pes quedi sobre la cama dreta que es troba flexionada i es salta. S’ha de saltar D’EXTERIOR. A la vegada que els braços donen també impuls.
• Les cames s’estiren creuant la cama esquerra per davant la dreta, i els braços queden flexionats davant del pit de manera que les mans toquin els pectorals produint més impuls.
• Les cames es van flexionant, sobretot la que toca a terra, la dreta, i l’esquerra es va separant, desprès l’esquerra passa al darrere en rodo i les mans també es van separant de la zona pectoral fins a quedar horitzontals.

No hi posaré cap video perque aquest salt es fa servir en combinats i sol és poc usual més endavant trobarem algun exemple.

RITTBERGER (B) O DOBLE RITTBERGE

• Córrer endarrere, peu dret al terra, cama esquerra davant separada de l’altre uns 30º. Braços en posició frontal.
• Flexió i extensió de la cama dreta a la vegada que l’esquerra s’acosta per creuar-se davant la dreta. A la vegada que els braços donen també impuls.
• Les cames s’estiren creuant la cama esquerra per davant la dreta, i els braços queden flexionats davant del pit de manera que les mans toquin els pectorals produint més impuls.
• Les cames es van flexionant, sobretot la que toca a terra, la dreta, i l’esquerra es va separant, desprès l’esquerra passa al darrere en rodo i les mans també es van separant de la zona pectoral fins a quedar horitzontals.

En aquest video podrem veure un doble rittberge, també n'hi ha de senzills i dobles.



TUREN

Es realitza igual que el rittberge l'única diferència és que es cau amb la cama contrària, l'esquerra i la dreta queda darrere estirada, els braços queden en posició frontal amb el braç esquerra davant i el dret perpendicular a uns 30º amb el cos.
Normalment es fa servir com a salt d'enllaç enels combinats de salts.

SALTS COMBINATS (A I CERTIFICAT)

Consisteixen a realitzar els salts explicats anteriorment enllaçats, amb una pausa entre salt i salt petita i sense que els dos peus estiguin a la vegada tocant al terra.
Hi ha múltiples ocipons de combinats, sempre i quan sigui possible enllaçar-los un darrere l'altre, és a dir no podries saltar un lutz i un flip seguit perque la cama que quedaria al terra entre mig no seria l'adient per realitzar el següent salt, en canci si fesis un lutz turen flip si que et seria possible.
Com més voltes tinguin els salts que formin el combinat de més dificultat són.
A continuació podrem veure als videso diferents opcions de combinats.


PIRUETES
Existeixen múltiples combinacions de piruetes possibles, que les distingim una de les altres per el pes del pati durant el gira, la posició de les cames i el cos en general. Existeixen piruetes altes, la cama no es separa més de 45º respecte l’eix vertical, i piruetes baixes o àngels, on la cama ha de fer un angle de 90º respecte la vertical. A continuació explicaré les piruetes senzilles, la combinació d’aquestes una darrere l’altre dóna com a resultat piruetes espectaculars. Per entendre'n millor l'esplicació les dividirem en tres fases:

• DESLPAÇAT; s'adquireix velocitat per preparar la pirueta.
• CENTRAT; s'agafa la posició i el pes correcte tant del cos com del peu per començar a girar.
• SORTIDA; finalització de la pirueta.

A continuació tenim les diferents piruetes altes:

PIRUETA DE DOS PEUS (C)

• DESPLAÇATS: No hi ha desplaçats, sinó una preparació inicial. Amb els dos peus paral·lels a terra l’esquerra una mica més avançat, genolls flexionats, braços paral·lels al terra, l’esquerra davant i el dret formant un angle de 90º amb el primer
• CENTRAT: Tampoc, n’hi ha, queda substituïda per la fase d’impuls, és a dir, el braç dret es mou endarrere i torna endavant amb el impuls que ha agafat fins a trobar-se amb el dret. Aquest impuls ha de proporcionar la força necessària per girar amb els dos peus en forma arrodonida a la vegada que es van acostant al pit a mesura que es fan voltes.
• SORTIDA:Un cop s’ha realitzat un mínim de tres voltes es posa el peu esquerra davant i els braços també i a la vegada que es passa la cama esquerra darrere (el peu dret sempre esta en contacte amb el terra flexionat) els braços passen a la posició en creu.

PIRUETA INTERIOR ENDARRERE (B)

• Es traça una circumferència de traçat aproximat a una escola endarrere, seguit de la col·locació del cos de darrere endavant. Quan passem de darrera a davant el braç esquerra és el que tenim a davant, i el dret perpendicular a aquest.
• El peu de terra, és l’esquerra que porta el pes a la roda exterior del taló. La cama lliure s’arrossega pel terra fins a tenir el centrat suficient per aixecar-la i passar-la en rodó fins al costat de la cama esquerra, que passa de tenir el pes de la roda exterior a darrere a la contrària, la d’interior de davant (punta). El braç dret s’acosta al braç esquerra a la vegada que la cama dreta queda flexionada formant un angle de 90º aproximadament al costat del peu esquerra. Amb aquest moviment i el pes correcte hem d’aconseguir fer un mínim de 3 voltes acostant els braços a poc a poc al pit.
• Un cop fetes les voltes i estem perdent velocitat de gir. Es posa el peu dret al terra s’aixeca el peu esquerra davant i els braços també i a la vegada que es passa la cama esquerra darrere els braços passen a la posició en creu.

PIRUETA EXTERIOR ENDRARRE (A)

• Es realitza una forma similar a un bucle, primer amb el peu esquerra a terra i desprès amb el dret, en els dos casos el pes del patí es concentra a la roda interior del taló. En els dos casos el braç esquerra està davant i el braç dret perpendicular al primer.
• Ha d’estar el pes a la roda interior del taló del peu dret fins a realitzar un dibuix aproximat a la forma del bucle (tros petit). Parar els braços de manera que el braç dret passi a estar a davant i l’esquerra perpendicular. El peu dret ha de continuar girant i a al vegada parar la cama esquerra davant amb el maluc amunt. Durant tot aquest procés el pes de la roda ha de passar ha estar a la roda exterior de la punta. Un cop en la posició descrita els braços i les cames es van acostant el cos gradualment.
• Es posa el peu esquerra davant i els braços també i a la vegada que es passa la cama esquerra darrere els braços passen a la posició en creu.
  

PIRUETA EXTRIOR ENDAVANT (A)

• Es traça una circumferència de traçat aproximat a una escola endarrere, seguit de la col·locació del cos de darrere endavant. Quan passem de darrera a davant el braç esquerra és el que tenim a davant, i el dret perpendicular a aquest.
• Un cop tenim el peu esquerra al terra amb el pes a la roda exterior del teló, es centra amb el pes a la roda ja indicada i seguidament s’aixeca el peu dret que s’estava arrossegant i es queda a darrera (una mica separada de la vertical) de manera que els malucs quedin rectes un respecte l’altre. Els braços queden en la posició que portaven durant el desplaçat.
• Un cop fetes les voltes i estem perdent velocitat de gir. Es posa el peu dret al terra semiflexionat s’aixeca el peu esquerra davant i els braços també i a la vegada que es passa la cama esquerra darrere els braços passen a la posició en creu.

I a continuació les piruetes baixes o àngels, les quals es realitzen a partir de CERTIFICAT:
PIRUETA BAIXA INTERIOR A DARRERA PEU ESQUERRA

• Cama esquerra a terra semiflexionada. La cama dreta es troba elevada uns 90º col·locant la posició d’ àngel exterior a davant, però no totalment en horitzontal.
  Al tren superior els braços es troben a la mateixa posició que les extremitats inferiors .
  El cos està inclinat cap a davant casi 90 º.
  El peu esquerra ha d’anar canviant de recolzament, de davant exterior amb el genoll flexionat lleugerament, a darrera interior amb la cama lleugerament estirada. Agafant velocitat.
• A l’últim desplaçat de davant, s’eleva una mica la cama dreta i s’estira fins l’ horitzontal. La cama esquerra es flexiona girant-se simultàniament per col·locar-se d’ interior a darrera, passant la cama dreta davant mantenint així la posició interior a darrera. La cama del terra ha de mantenir una posició d’uns 90º.
  El braç dret ha de passar davant al mateix temps que passa la cama dreta davant.
• Tornar a estirar la cama fins a estar totalment drets mantenint la pirueta interior endarrere alta.
  

PIRUETA BAIXA EXTERIOR A DARRERA PEU DRET

• La cama dreta a terra semiflexionada. La cama esquerra es troba elevada uns 90º col·locant la posició d’ àngel interior a davant.
  Al tren superior els braços es troben a la mateixa posició que les extremitats inferiors.
  El cos està inclinat cap a davant casi 90 º.
  El peu dret ha d’anar canviant de recolzament, de davant interior amb el genoll flexionat lleugerament, a darrera exterior amb la cama lleugerament estirada. Agafant velocitat.
• A l’últim desplaçat de davant, s’eleva una mica la cama esquerra i s’estira fins l’ horitzontal. La cama dreta es flexiona girant-se simultàniament per col·locar-se d’ exterior a darrera, passant la cama esquerra davant mantenint així la posició exterior a darrera.
  El braç esquerra ha de passar davant al mateix temps que passa la cama esquerra davant.
• La sortida es realitza estenent la cama dreta fins a la vertical i doblegant lleugerament la cama esquerra fins que al arribar a la vertical, finalitza la mateixa amb la pirueta exterior a darrera alta.
  

PIRUETA ÀNGEL EXTERIOR A DARRERA PEU DRET

• La cama dreta a terra semiflexionada. La cama esquerra es troba elevada uns 90º col·locant la posició d’ àngel interior a davant.
  Al tren superior els braços es troben a la mateixa posició que les extremitats inferiors.
  El cos està inclinat cap a davant casi 90 º.
  El peu dret ha d’anar canviant de recolzament, de davant interior amb el genoll flexionat lleugerament, a darrera exterior amb la cama lleugerament estirada. Agafant velocitat.
• Al últim desplaçat de davant, s’ ha de fer amb un recolzament d’ interior més marcat perquè successivament el peu faci un gir o tres d’ exterior i col·loqui la posició exterior a darrera. La cama esquerra acompanya el moviment amb un impuls cap a darrera fins col·locar-se a l’ horitzontal guanyant d’ aquesta manera gir.
  La posició del cos és paral·lela al terra en àngel i els braços es poden col·locar a la posició més còmoda pel patinador.
• Flexió de la cama dreta al mateix temps que el cos s’ incorpora al eix vertical i realitza el peu un petit tres per acabar en pirueta alta exterior a darrera.
  

PIRUETA ÀNGEL EXTERIOR DAVANT PEU ESQUERRA

• Cama esquerra a terra semiflexionada. La cama dreta es troba elevada uns 90º col·locant la posició d’ àngel exterior a davant, però no totalment en horitzontal.
  Al tren superior els braços es troben a la mateixa posició que les extremitats inferiors .
  El cos està inclinat cap a davant casi 90 º.
  El peu esquerra ha d’anar canviant de recolzament, de davant exterior amb el genoll flexionat lleugerament, a darrera interior amb la cama lleugerament estirada. Agafant velocitat.
• Al últim desplaçat de davant, s’ ha de fer amb un recolzament d’ exterior més marcat perquè successivament el peu faci un gir o tres d’ exterior per tancar el cercle i col·loqui la posició exterior a darrera. La cama dreta acompanya el moviment amb un impuls cap a darrera fins col·locar-se a l’ horitzontal guanyant d’ aquesta manera gir.
  La posició del cos és paral·lela al terra en àngel i els braços es poden col·locar a la posició més còmoda pel patinador.
• La sortida es realitza flexionant la cama esquerra al mateix temps que el cos s’ incorpora al eix vertical i realitza el peu un petit tres per acabar en pirueta alta interior a darrera.

Aquestes són les piruetes més senzilles. Després podem trobar piruetes de taló, és a dir, un cop s'esta girant s'aixequen les dues rodes de davant, piruetes broken, en les quals el genoll canvia la posició, i pirueta reversada, en la qual el peu un cop girant realitza un tres i el cos queda mirant cap amunt.

Entre paréntesis i a costat de cada element podem veure a quin grup d'iniciació pertany cada salt o pirueta (els salts dobles s'executen a partir de CATEGORIES).

(Per problemes amb el youtube més endavant penjaré els vídeos que ilustrin la explicació).

FIGURES OBLIGATÒRIES

Les figures obligatòries són la base de l’equilibri, domini del pati i control del cos. És la tècnica pura. Tracta bàsicament a seguir la línia executant una sèrie de girs i bucles. És necessari portar un pes, una posició de cames, malucs, braços i cos correctes.

Segons el dibuix que es traci al terra en podem distingir dos grups:



Escola, es segueix els cercles més grans que trobem dibuixats a terra.




Bucles, es segueix els cercles més petits i tenen una mena de tirabuixo al mig.



Segons el nombre de sortides podem trobar diferents traçats, s'usen tant a l'escola com als bucles:

VUIT; només es recorren dos cercles, es comença a la intersecció que hi ha entre ells, es fa el primer cercle i es fa un impuls en marxa (explicat més avall) quan s’ha recorregut tot un cercle i es realitza el segon. Una execució equivaldrà a recorre els dos cercles.

CANVI; es recorre els tres cercles, s’inicia en el punt vermell amb una sortida recorrent el primer mig cercle fins que es troba l’enllaç amb el tercer i es segueix la línea sense canviar de peu, es recorre tot el cercle fins que es realitza un impuls en marxa per realitzar el cercle i mig restant amb aquest impuls, realitzant un canvia de cercle a la intersecció però sense realitzar cap impuls. És a dir, es realitza un cercle i mig només amb l’impuls inicial o amb l’impuls en marxa

PARÀGRAF; es recorren els dos cercles amb l’impuls inicial, és a dir es realitza la sortida es recorre el primer cercle i quan s’arriba a la intersecció es continua capa a l’altre cercle sense impulsar-se.


TRAJECTÒRIES

Segons on portem el pes del cos (interior, exterior), si anem endavant o endarrere o segons amb el peu que comencem la figura en realitzarem una o altre.




MOVIMENTS BÀSICS ENLLAÇATS

SORTIDES I IMPULS EN MARXA: Moviments que es realitzen en les juntures dels dos cercles al inici de la figura (sortides) i durant la figura (impuls en marxa), en un VUIT per cada cercle se’n fa una, en un CANVI per cada cercle i mig se’n realitza una i en una PARRAFO per cada 2 cercles una sortida.

POSICIÓ: Quan la cama i el braç coincideixen.

CONTRAPOSICIÓ: Quan la cama i el braç no coincideixen.


MOVIMENTS BÀSICS DEL PATÍ

Són moviments que et canvien de direcció (endavant endarrere) i que es realitzen o bé un al mig del cercle ( tres i bracket), 2 un a cada terç del cercle ( doble tres) o un a la intersecció entre els cercles ( rocker i contra-rocker).

TRES: Gir cap a l’interior del cercle en la meitat dels eixos del mateix, canvi de direcció i de pes amb una profunditat aproximada d’un patí .



BRACKET: Gir cap a l’exterior del cercle en la meitat dels eixos del mateix, canvi de direcció i de pes amb una profunditat de ½ pati.

ROCKER: Gir cap a l’interior del cercle en la meitat dels eixos del mateix canviant però cap al cercle continu, canvi de direcció però NO de pes amb una profunditat de ½ pati.

CONTRA-ROCKER: Gir cap a l’exterior del cercle en la meitat dels eixos del mateix canviant però cap al cercle continu, canvi de direcció i però NO de pes amb una profunditat de ½ pati.


CORRECTE POSICIÓ

La realització d’una correcte figura obligatòria va estrictament lligada una correcte posició, ja que és la base per poder realitzar-les bé.

• COS I ESQUENA: Cos en un eix recte, esquena a sobre dels malucs, marcant la inclinació que els malucs requereixin per marcar el pes i el cercle.


• CAP: Mirant per sobre de les espatlles sense que aquestes es dobleguin ni es doblegui l’esquena, formant un angle de 90º amb el pit.


• ESPATLLES: Perpendicular a l’eix del cos, fent força cap a baix i obertes, alineades amb els malucs, marcant la inclinació en el cercle.


• BRAÇOS: Per sota de les espatlles i com a mínim a l’alçada dels malucs i fent força per mantenir-los rectes i al seu lloc.


• MANS: Planes horitzontalment al terra, amb els dits junts, i fent la mateixa força que les espatlles.


• MALUCS: Rectes i sense que es forcin. El maluc de la cama lliure en exterior anirà una mica més elevada i la punta paral·lela al terra per marcar la inclinació i sempre davant o darrere en funció de la posició d’aquesta. El maluc de la cama lliure en interior anirà lleugerament més baixa i amb la punta oberta. El maluc de la cama del terra ha d’estar pressionada per no quedar fora de l’eix.


• CAMES: La cama lliure és la que es porta aixecada. S’ha de portar a l’alçada justa on el maluc permeti. Ha d’anar molt estirada i la punta del peu també amb el genoll sense doblegar ( es porta més alta si la cama esta al davant i la punta del dit petit serà la més propera al terra, si va al darrera serà a l’inversa). La cama del terra és la que segueix la línea. No ha d’anar tensa ni flexionada, amb mitja flexió, només es flexionarà al fer les sortides.
  És important no perdre l’eix del cos ni el pes en cap moment.
  

FIGURES

Per tant, segons tot el que hem explicat segons el peu amb que comencem, el dibuix que tracem al terra, els moviments que realitzem farem una figura o una altre. En total hi ha 41 figures diferents de les quals 28 es poden fer amb un peu o altre. Per veure la taula amb totes les figures hem d'anar a http://www.fecapa.cat/p_artistic/pdf/c-reglam.pdf i anar a la pàgina 14.

Els grups d'iniciació ( C, B, A, Certificat) tenen un conjunt de figures les quals han de ser aprovades per un jutge de la Federació per poder passar de grup.

INICIACIÓ C, 1-A i 2-A

INICIACIÓ B, 3-A i 4-A

INICIACIÓ A, 8 A/B, 9 A/B, 11-A.

CERTIFICAT, Grup I 10 A/B, 14-A, 26 A/B, Grup II 12 A/B, 15-A, 27 A/B.

CATEGORIES

Les nocions bàsiques que s'aprenen al començament de practicar aquest esport són; patinar endavant i endarrere, una sèrie d'exercicis senzills per aprendre a dominar els patins i aguantar l'equilibri i guanyar seguretat. Principalment al tractar amb nens petits se n’aprèn jugant, ja que la motivació és més gran.Un cop ja s'ha après a patinar, totes les disciplines es divideixen en els següents nivells d’iniciació, els quals cada un té una sèrie d’integratius segons la disciplina i el nivell:

• INICIACIÓ C
• INICIACIÓ B
• INICIACIÓ A
• CERTIFICAT
  

Els nivells d’ INICIACIÓ, no es divideixen per edats, sinó que per dificultat. Tot patinador o parella comença pel nivell C , el més elemental, fins al CERTIFICAT ,el més difícil. Per passar al següent nivell s’ha de realitzar tots els integratius obligatoris que inclou la disciplina en que es competeix per el nivell corresponent, en unes proves de nivell que organitza la Federació Catalana de Patinatge (http://www.fecapa.cat/), davant d’uns jutges de la mateixa Federació que comprovaran que es realitzin tots els integratius correctament. En cas afirmatiu es podrà passar al següent nivell, si no és així es podrà tornar a intentar a la següent convocatòria.
Un cop superats els quatre nivells inicials que no tenen en compte l'edat de les patinadores (tothom comença pel nivell C fins al CERTIFICAT), es comença a competir per CATEGORIES D’EDAT,que estan dividides en les següents:

• ALEVÍ (9 i 10 anys)
• INFANTIL (11 i 12 anys)
• CADET (13 i 14 anys)
• JUVENIL (15 i 16 anys)
• JUNIOR (17 i 18 anys)
• SÈNIOR (més de 18 anys)
  

A partir de les següents entrades aniré aprofundint en cada disciplina i els seus integratius. Començaré amb la disciplina Individual, F.Obligatòries...

DISCIPLINES

La disciplina més extensa actualment és la individual, encara que actualment s'està difonent el patinatge en grups show. Un patinador es pot presentar com a participant en les disciplines que vulgui, és a dir que pot patinar individualment, però també en parella, o en un grup show. Sempre s'ha de tenir en compte que pode les hores d'entrenament no donen per poder estar al màxim en més d'una disciplina a la vegada.
a continuació hi ha una petita descripció i un exemple en forma de vídeo o fotografies de cada disciplina, en les pròximes entrades em dedicaré a explicar en quines categories es divideixen i aprofundiré una mica més en cada disciplina.


INDIVIDUAL
Hi ha dos modalitats de patinatge individual sobre rodes, cada patinador o club escull si fer les dues, o fer-ne una o l'altre, però és molt recomanable que durant els primers anys es practiquin totes dues per agafar un major domini del patí. Aquestes modalitats són:

FIGURES OBLIGATÒRIES (ESCOLA): Són la base de l'equilibri, el domini del patí i el control del cos, és a dir la tècnica pura del patinatge. Consisteix en que el patinador segueixi una sèrie de cercles marcats a la pista (seguir una línia) amb una posició de cos, cames ,malucs i braços concretes, i executant una sèrie de girs o bucles.

CARLES GASSET I ALBA PÈREZ EXECUTANT FIGURES OBLIGATÒRIES

PATINATGE LLIURE (LLIURE): Consisteix en l'execució d'uns salts i unes piruetes predeterminades amb un acompanyament musical, una sèrie de passos i una coreografia. L'execució dels salts i les piruetes ha de ser amb el màxim de fluïdesa i eficàcia possible.

LUCA D'ALISERA AL MUNDIAL DE MÚRCIA DEL 2006

PARELLES D’ARTÍSTIC
Estan formades per dues persones de diferent sexe que poden ser dispars en edat, alçada i pes. Realitzen un patinatge molts cops simètric (a la vegada) i en contacte. Durant el qual duen a terme una sèrie de salts i piruetes, unes en contacte amb l'altre membre de la parella, i d'altres sense contacte però realitzats a la vegada.

DEGLI ESPOSTI I ZANFORLIN AL MUNDIAL DE MÚRCIA DEL 2006

PARELLES DE DANSA

Aquesta pode, és la disciplina menys coneguda, també pode la més nova, que té una relació amb els balls de saló, perquè en el que consisteix principalment és a ballar sobre els patins.

Esta formades per dues persones de diferent sexe que poden ser dispars en edat, alçada i pes. Realitzen una coreografia amb passos molt adients a la música, amb molta expressió corporal i no realitzen salts ni piruetes, sinó que com a màxim realitzen elevacions. El patinatge també acostuma a ser simètric entre els dos patinadors.

AYELEN MORALES I OSCAR MOLINS AL CAMPIONAT D'AUSTRÀLIA DEL 2007

GRUPS SHOWS

Tal i com diu el títol el show és espectacle. Per tant, el més destacat del show és que hi participen un grup de patinadors que realitzen un espectacle el qual gira al voltant d'una idea i un títol, el vestuari i la música tenen relació amb el tema escollit. Un bon show serà aquell que sigui creatiu i original amb un vestuari i música adient, que estigui ben executat i amb una bona coordinació entre les patinadores i tots el moviments, ja que normalment molts moviments són executats a la vegada i això és el que els fa més impresionants.

MOLT FRÀGIL - GRUP SHOW D'OLOT AL MUNDIAL D'AUSTRÀLIA DEL 2007

HISTÒRIA

L'holandès Hoans Brinker, va idear i va construir la primera roda metàl·lica per a patins l'any 1733. Aquestes rodes van ser col·locades sota un rudimentari patí amb llanda metàl·lica preparada per un sabater belga, Joseph Lundsen. Però el projecte del patí es va deixar de costat per les moltes imperfeccions que presentava, quedant en l'oblit.

Més tard el 1813 quan Jean Garcín, va construir unes rodes de fusta . Va crear una Escola de Patinatge, però va provocar nombrosos accidents que van motivar el tancament de l'Escola i de les seves activitats. Anys més tard, al 1867, l'invent de Jean Garcin va ser recollit per uns industrials britànics quevan acoblar un mecanisme de frenat consistent en un tac de cautxú a la part davantera.

El 1876 s'obre a París el primer Centre de Patinatge com esport de moda amb tot tipus de luxes i detalls destinats a l'aristocràcia parisenca, que va prendre el patinatge com esport de moda. A partir d'aquell moment van proliferar les pistes de patinatge per tota Europa. Alemanya tenia 50 pistes, Gran Bretanya 30 i als Estats Units en començava la seva expansió.

Davant aquest creixement es va organitzar el patinatge: van començar a néixer clubs i competicions. Edward Crawford va portar de Chicago noves idees per a competicions i esports a practicar entre els quals es trobava l'hoquei sobre patins.

L'any 1905 es funda a Anglaterra la AMATEUR HOQUEI ASSOCIATION, precursora del patinatge a tots els nivells, encara que el 1901 ja existien equips que competien entre si però sense regles. Les primeres notícies de partits celebrats entre clubs de diversos països daten del Novembre de 1910 .

El patinatge ja era una realitat en tres de les seves modalitats (velocitat, artístic i hoquei), però calia ordenar i organitzar l'esport. A l'abril de 1924 es van reunir en Montreux (Suïssa) representants de França, Alemanya, Gran Bretanya i Suïssa, on van fundar la FEDERATION INTERNATIONAL DU PATINAGE A ROULOTTE (FIPR), sent nomenat president de la mateixa el suís Fred Renkewitz, personatge de summa importància en la difusió de l'hoquei sobre rodes per tot el món.

L'any 1946 es va crear la Federació Espanyola d'Hoquei i Patinatge i Espanya va debutar en competicions internacionals el1947 en un campionat celebrat a Lisboa (Portugal).L'any 2003, la Federació obté el títol de Real i passa a denominar-se oficialment Real Federació Espanyola de Patinatge (R.F.I.P.). (www.fep.es)

Actualment, les millores tècniques han fet dels patins uns elements molt precisos per cada disciplina, i aquesta millora n'ha desenvolupat molt la tècnica.