LLIURE

El lliure cosnisteix a realitzar una sèrie de salts i piruetes, poden ser ja determinats o de lliure elecció enllaçats amb una coreografia d'una música durant un temps determinat. A continuació faré una explicació dels principals salts i piruetes d'iniciació i alguns de categories.

SALTS
Per explicar-los de forma correcte els dividirem en quatre fases:

• FASE DE CARRERA: Creació de la velocitat necessària i creació de les condicions òptimes per al recolzament del salt.
• FASE DE IMPULS: Continua a la carrera; flexió de l’extremitat del recolzament seguit de la seva extensió per aconseguir el impuls necessari i així transformar la velocitat horitzontal en vertical.
• FASE DE VOL:Continua a la de impuls; les cames s’estiren creuant la cama esquerra per davant la dreta, i els braços queden flexionats davant del pit de manera que les mans toquin els pectorals produint més impuls.
• FASE DE CAIGUDA: Continua a la de vol; les cames es van flexionant, sobretot la que toca a terra i es van separant, les mans també es van separant de la zona pectoral fins a quedar horitzontals.

SALT ANGLÉS O SALT DEL TRES (C)

• Córrer cap endarrere, peu dret al terra lleugerament flexionat i la cama lliure estirada, el cos gira a l’esquerra a la vegada que la cama del terra s’estira i la cama lliure s’acosta ala del terra. El cos gira a l’esquerra 180º i el peu lliure passa a ser el peu de terra.
• Flexió de les dos cames, la lliure també es mou una mica cap endarrere. La cama esquerra s’estira a la vegada que la dreta passa a davant doblegada a uns 90º horitzontalment amb el terra i a la vegada els braços es flexionen produint també un impuls fins a la zona pectoral.
• Les cames s’estiren creuant la cama esquerra per davant la dreta, i els braços queden flexionats davant del pit de manera que les mans toquin els pectorals produint més impuls.
• Un cop realitzada mitja volta les cames es van flexionant, sobretot la que toca a terra, la dreta, i l’esquerra es va separant, les mans també es van separant de la zona pectoral fins a quedar horitzontals.

L'AXEL i doble axel es realitza de la mateixa manera que el salt del tres però es realitza una o dos voltes més a l'aire a part de la mitja del salt senzill, és a dir, una volta i mitja o dues i mitja. (CERTIFICAT)

METZ (B) O DOBLE METZ

• Córrer cap endarrere, peu dret al terra flexionat, cama esquerra davant separada de l’altre uns 30º. Braços en posició frontal.
• Flexió de la cama dreta, mentre que l’esquerra es recolza a darrere recolzant el ferro. Seguidament la cama esquerra s’estén donant-se impuls i la dreta es tanca
• Les cames s’estiren creuant la cama esquerra per davant la dreta, i els braços queden flexionats davant del pit de manera que les mans toquin els pectorals produint més impuls.
• Les cames es van flexionant, sobretot la que toca a terra, la dreta, i l’esquerra es va separant, desprès l’esquerra passa al darrere en rodo i les mans també es van separant de la zona pectoral fins a quedar horitzontals.

En el cas d'iniciació es realitza el metz, una sola volta a l'aire, en canvi a el doble o triple metz es fan dues o tres voltes a l'aire respectivement abans de realitzar la fase de caiguda. A continuació hi ha un video on es pot veure una noia realitzant en aquest cas un doble metz amb una entrada amb dos tres seguits.

SALCHOW (B) O DOBLE SALCHOW

• Córrer endarrere, cama esquerra al terra semi flexionada. La cama dreta es situa al darrere mantenint una separació d’uns 30º. Els braços coincideixen amb la posició de les cames. Es pot fer amb entrada, realitzant un tres de davant a darrere abans de saltar.
• Flexió de la cama esquerra i recolzament del fre d’aquesta. La cama dreta s’estira cama dreta s’estira endarrere a la vegada que mitjançant un moviment semicircular passa fins al davant i a la vegada que aquesta s’impulsa cap amunt flexionada en un angle de 90º, la cama esquerra s’estira. A la vegada d’aquest procés el cos gira uns 90º capa a l’esquerra i un cop en aquesta posició es salta.
• Les cames s’estiren creuant la cama esquerra per davant la dreta, i els braços queden flexionats davant del pit de manera que les mans toquin els pectorals produint més impuls.
• Les cames es van flexionant, sobretot la que toca a terra, la dreta, i l’esquerra es va separant, desprès l’esquerra passa al darrere en rodo i les mans també es van separant de la zona pectoral fins a quedar horitzontals.

Com en el cas del metz i de la resta de salts podem trobar-ne d'una, dos o tres voltes. En el video podreu veure un triple salchow.

FLIP (A) O DOBLE FLIP

• Córrer endarrere, cama esquerra al terra semi flexionada. La cama dreta es situa al darrere mantenint una separació d’uns 30º. Els braços coincideixen amb la posició de les cames.
• Flexió de la cama esquerra, recolzament del fre, la cama dreta s’eleva de forma que tot el pes quedi sobre la cama dreta que es troba flexionada i es salta. S’ha de saltar D’INTERIOR. A la vegada que els braços donen també impuls.
• Les cames s’estiren creuant la cama esquerra per davant la dreta, i els braços queden flexionats davant del pit de manera que les mans toquin els pectorals produint més impuls.
• Les cames es van flexionant, sobretot la que toca a terra, la dreta, i l’esquerra es va separant, desprès l’esquerra passa al darrere en rodo i les mans també es van separant de la zona pectoral fins a quedar horitzontals.

Tenim els tres casos senzill, doble o triple. En aquest cas és un doble, encara que no massa ben realitzat sobretot per la posisció final de l'esquena, però no hi havia mases viedos per triar.

LUZT (A) O DOBLE LUTZ

• Córrer endarrere, cama esquerra al terra semi flexionada. La cama dreta es situa al darrere mantenint una separació d’uns 30º. Els braços coincideixen amb la posició de les cames.
• Flexió de la cama esquerra, recolzament del fre, la cama dreta s’eleva de forma que tot el pes quedi sobre la cama dreta que es troba flexionada i es salta. S’ha de saltar D’EXTERIOR. A la vegada que els braços donen també impuls.
• Les cames s’estiren creuant la cama esquerra per davant la dreta, i els braços queden flexionats davant del pit de manera que les mans toquin els pectorals produint més impuls.
• Les cames es van flexionant, sobretot la que toca a terra, la dreta, i l’esquerra es va separant, desprès l’esquerra passa al darrere en rodo i les mans també es van separant de la zona pectoral fins a quedar horitzontals.

No hi posaré cap video perque aquest salt es fa servir en combinats i sol és poc usual més endavant trobarem algun exemple.

RITTBERGER (B) O DOBLE RITTBERGE

• Córrer endarrere, peu dret al terra, cama esquerra davant separada de l’altre uns 30º. Braços en posició frontal.
• Flexió i extensió de la cama dreta a la vegada que l’esquerra s’acosta per creuar-se davant la dreta. A la vegada que els braços donen també impuls.
• Les cames s’estiren creuant la cama esquerra per davant la dreta, i els braços queden flexionats davant del pit de manera que les mans toquin els pectorals produint més impuls.
• Les cames es van flexionant, sobretot la que toca a terra, la dreta, i l’esquerra es va separant, desprès l’esquerra passa al darrere en rodo i les mans també es van separant de la zona pectoral fins a quedar horitzontals.

En aquest video podrem veure un doble rittberge, també n'hi ha de senzills i dobles.



TUREN

Es realitza igual que el rittberge l'única diferència és que es cau amb la cama contrària, l'esquerra i la dreta queda darrere estirada, els braços queden en posició frontal amb el braç esquerra davant i el dret perpendicular a uns 30º amb el cos.
Normalment es fa servir com a salt d'enllaç enels combinats de salts.

SALTS COMBINATS (A I CERTIFICAT)

Consisteixen a realitzar els salts explicats anteriorment enllaçats, amb una pausa entre salt i salt petita i sense que els dos peus estiguin a la vegada tocant al terra.
Hi ha múltiples ocipons de combinats, sempre i quan sigui possible enllaçar-los un darrere l'altre, és a dir no podries saltar un lutz i un flip seguit perque la cama que quedaria al terra entre mig no seria l'adient per realitzar el següent salt, en canci si fesis un lutz turen flip si que et seria possible.
Com més voltes tinguin els salts que formin el combinat de més dificultat són.
A continuació podrem veure als videso diferents opcions de combinats.


PIRUETES
Existeixen múltiples combinacions de piruetes possibles, que les distingim una de les altres per el pes del pati durant el gira, la posició de les cames i el cos en general. Existeixen piruetes altes, la cama no es separa més de 45º respecte l’eix vertical, i piruetes baixes o àngels, on la cama ha de fer un angle de 90º respecte la vertical. A continuació explicaré les piruetes senzilles, la combinació d’aquestes una darrere l’altre dóna com a resultat piruetes espectaculars. Per entendre'n millor l'esplicació les dividirem en tres fases:

• DESLPAÇAT; s'adquireix velocitat per preparar la pirueta.
• CENTRAT; s'agafa la posició i el pes correcte tant del cos com del peu per començar a girar.
• SORTIDA; finalització de la pirueta.

A continuació tenim les diferents piruetes altes:

PIRUETA DE DOS PEUS (C)

• DESPLAÇATS: No hi ha desplaçats, sinó una preparació inicial. Amb els dos peus paral·lels a terra l’esquerra una mica més avançat, genolls flexionats, braços paral·lels al terra, l’esquerra davant i el dret formant un angle de 90º amb el primer
• CENTRAT: Tampoc, n’hi ha, queda substituïda per la fase d’impuls, és a dir, el braç dret es mou endarrere i torna endavant amb el impuls que ha agafat fins a trobar-se amb el dret. Aquest impuls ha de proporcionar la força necessària per girar amb els dos peus en forma arrodonida a la vegada que es van acostant al pit a mesura que es fan voltes.
• SORTIDA:Un cop s’ha realitzat un mínim de tres voltes es posa el peu esquerra davant i els braços també i a la vegada que es passa la cama esquerra darrere (el peu dret sempre esta en contacte amb el terra flexionat) els braços passen a la posició en creu.

PIRUETA INTERIOR ENDARRERE (B)

• Es traça una circumferència de traçat aproximat a una escola endarrere, seguit de la col·locació del cos de darrere endavant. Quan passem de darrera a davant el braç esquerra és el que tenim a davant, i el dret perpendicular a aquest.
• El peu de terra, és l’esquerra que porta el pes a la roda exterior del taló. La cama lliure s’arrossega pel terra fins a tenir el centrat suficient per aixecar-la i passar-la en rodó fins al costat de la cama esquerra, que passa de tenir el pes de la roda exterior a darrere a la contrària, la d’interior de davant (punta). El braç dret s’acosta al braç esquerra a la vegada que la cama dreta queda flexionada formant un angle de 90º aproximadament al costat del peu esquerra. Amb aquest moviment i el pes correcte hem d’aconseguir fer un mínim de 3 voltes acostant els braços a poc a poc al pit.
• Un cop fetes les voltes i estem perdent velocitat de gir. Es posa el peu dret al terra s’aixeca el peu esquerra davant i els braços també i a la vegada que es passa la cama esquerra darrere els braços passen a la posició en creu.

PIRUETA EXTERIOR ENDRARRE (A)

• Es realitza una forma similar a un bucle, primer amb el peu esquerra a terra i desprès amb el dret, en els dos casos el pes del patí es concentra a la roda interior del taló. En els dos casos el braç esquerra està davant i el braç dret perpendicular al primer.
• Ha d’estar el pes a la roda interior del taló del peu dret fins a realitzar un dibuix aproximat a la forma del bucle (tros petit). Parar els braços de manera que el braç dret passi a estar a davant i l’esquerra perpendicular. El peu dret ha de continuar girant i a al vegada parar la cama esquerra davant amb el maluc amunt. Durant tot aquest procés el pes de la roda ha de passar ha estar a la roda exterior de la punta. Un cop en la posició descrita els braços i les cames es van acostant el cos gradualment.
• Es posa el peu esquerra davant i els braços també i a la vegada que es passa la cama esquerra darrere els braços passen a la posició en creu.
  

PIRUETA EXTRIOR ENDAVANT (A)

• Es traça una circumferència de traçat aproximat a una escola endarrere, seguit de la col·locació del cos de darrere endavant. Quan passem de darrera a davant el braç esquerra és el que tenim a davant, i el dret perpendicular a aquest.
• Un cop tenim el peu esquerra al terra amb el pes a la roda exterior del teló, es centra amb el pes a la roda ja indicada i seguidament s’aixeca el peu dret que s’estava arrossegant i es queda a darrera (una mica separada de la vertical) de manera que els malucs quedin rectes un respecte l’altre. Els braços queden en la posició que portaven durant el desplaçat.
• Un cop fetes les voltes i estem perdent velocitat de gir. Es posa el peu dret al terra semiflexionat s’aixeca el peu esquerra davant i els braços també i a la vegada que es passa la cama esquerra darrere els braços passen a la posició en creu.

I a continuació les piruetes baixes o àngels, les quals es realitzen a partir de CERTIFICAT:
PIRUETA BAIXA INTERIOR A DARRERA PEU ESQUERRA

• Cama esquerra a terra semiflexionada. La cama dreta es troba elevada uns 90º col·locant la posició d’ àngel exterior a davant, però no totalment en horitzontal.
  Al tren superior els braços es troben a la mateixa posició que les extremitats inferiors .
  El cos està inclinat cap a davant casi 90 º.
  El peu esquerra ha d’anar canviant de recolzament, de davant exterior amb el genoll flexionat lleugerament, a darrera interior amb la cama lleugerament estirada. Agafant velocitat.
• A l’últim desplaçat de davant, s’eleva una mica la cama dreta i s’estira fins l’ horitzontal. La cama esquerra es flexiona girant-se simultàniament per col·locar-se d’ interior a darrera, passant la cama dreta davant mantenint així la posició interior a darrera. La cama del terra ha de mantenir una posició d’uns 90º.
  El braç dret ha de passar davant al mateix temps que passa la cama dreta davant.
• Tornar a estirar la cama fins a estar totalment drets mantenint la pirueta interior endarrere alta.
  

PIRUETA BAIXA EXTERIOR A DARRERA PEU DRET

• La cama dreta a terra semiflexionada. La cama esquerra es troba elevada uns 90º col·locant la posició d’ àngel interior a davant.
  Al tren superior els braços es troben a la mateixa posició que les extremitats inferiors.
  El cos està inclinat cap a davant casi 90 º.
  El peu dret ha d’anar canviant de recolzament, de davant interior amb el genoll flexionat lleugerament, a darrera exterior amb la cama lleugerament estirada. Agafant velocitat.
• A l’últim desplaçat de davant, s’eleva una mica la cama esquerra i s’estira fins l’ horitzontal. La cama dreta es flexiona girant-se simultàniament per col·locar-se d’ exterior a darrera, passant la cama esquerra davant mantenint així la posició exterior a darrera.
  El braç esquerra ha de passar davant al mateix temps que passa la cama esquerra davant.
• La sortida es realitza estenent la cama dreta fins a la vertical i doblegant lleugerament la cama esquerra fins que al arribar a la vertical, finalitza la mateixa amb la pirueta exterior a darrera alta.
  

PIRUETA ÀNGEL EXTERIOR A DARRERA PEU DRET

• La cama dreta a terra semiflexionada. La cama esquerra es troba elevada uns 90º col·locant la posició d’ àngel interior a davant.
  Al tren superior els braços es troben a la mateixa posició que les extremitats inferiors.
  El cos està inclinat cap a davant casi 90 º.
  El peu dret ha d’anar canviant de recolzament, de davant interior amb el genoll flexionat lleugerament, a darrera exterior amb la cama lleugerament estirada. Agafant velocitat.
• Al últim desplaçat de davant, s’ ha de fer amb un recolzament d’ interior més marcat perquè successivament el peu faci un gir o tres d’ exterior i col·loqui la posició exterior a darrera. La cama esquerra acompanya el moviment amb un impuls cap a darrera fins col·locar-se a l’ horitzontal guanyant d’ aquesta manera gir.
  La posició del cos és paral·lela al terra en àngel i els braços es poden col·locar a la posició més còmoda pel patinador.
• Flexió de la cama dreta al mateix temps que el cos s’ incorpora al eix vertical i realitza el peu un petit tres per acabar en pirueta alta exterior a darrera.
  

PIRUETA ÀNGEL EXTERIOR DAVANT PEU ESQUERRA

• Cama esquerra a terra semiflexionada. La cama dreta es troba elevada uns 90º col·locant la posició d’ àngel exterior a davant, però no totalment en horitzontal.
  Al tren superior els braços es troben a la mateixa posició que les extremitats inferiors .
  El cos està inclinat cap a davant casi 90 º.
  El peu esquerra ha d’anar canviant de recolzament, de davant exterior amb el genoll flexionat lleugerament, a darrera interior amb la cama lleugerament estirada. Agafant velocitat.
• Al últim desplaçat de davant, s’ ha de fer amb un recolzament d’ exterior més marcat perquè successivament el peu faci un gir o tres d’ exterior per tancar el cercle i col·loqui la posició exterior a darrera. La cama dreta acompanya el moviment amb un impuls cap a darrera fins col·locar-se a l’ horitzontal guanyant d’ aquesta manera gir.
  La posició del cos és paral·lela al terra en àngel i els braços es poden col·locar a la posició més còmoda pel patinador.
• La sortida es realitza flexionant la cama esquerra al mateix temps que el cos s’ incorpora al eix vertical i realitza el peu un petit tres per acabar en pirueta alta interior a darrera.

Aquestes són les piruetes més senzilles. Després podem trobar piruetes de taló, és a dir, un cop s'esta girant s'aixequen les dues rodes de davant, piruetes broken, en les quals el genoll canvia la posició, i pirueta reversada, en la qual el peu un cop girant realitza un tres i el cos queda mirant cap amunt.

Entre paréntesis i a costat de cada element podem veure a quin grup d'iniciació pertany cada salt o pirueta (els salts dobles s'executen a partir de CATEGORIES).

(Per problemes amb el youtube més endavant penjaré els vídeos que ilustrin la explicació).

FIGURES OBLIGATÒRIES

Les figures obligatòries són la base de l’equilibri, domini del pati i control del cos. És la tècnica pura. Tracta bàsicament a seguir la línia executant una sèrie de girs i bucles. És necessari portar un pes, una posició de cames, malucs, braços i cos correctes.

Segons el dibuix que es traci al terra en podem distingir dos grups:



Escola, es segueix els cercles més grans que trobem dibuixats a terra.




Bucles, es segueix els cercles més petits i tenen una mena de tirabuixo al mig.



Segons el nombre de sortides podem trobar diferents traçats, s'usen tant a l'escola com als bucles:

VUIT; només es recorren dos cercles, es comença a la intersecció que hi ha entre ells, es fa el primer cercle i es fa un impuls en marxa (explicat més avall) quan s’ha recorregut tot un cercle i es realitza el segon. Una execució equivaldrà a recorre els dos cercles.

CANVI; es recorre els tres cercles, s’inicia en el punt vermell amb una sortida recorrent el primer mig cercle fins que es troba l’enllaç amb el tercer i es segueix la línea sense canviar de peu, es recorre tot el cercle fins que es realitza un impuls en marxa per realitzar el cercle i mig restant amb aquest impuls, realitzant un canvia de cercle a la intersecció però sense realitzar cap impuls. És a dir, es realitza un cercle i mig només amb l’impuls inicial o amb l’impuls en marxa

PARÀGRAF; es recorren els dos cercles amb l’impuls inicial, és a dir es realitza la sortida es recorre el primer cercle i quan s’arriba a la intersecció es continua capa a l’altre cercle sense impulsar-se.


TRAJECTÒRIES

Segons on portem el pes del cos (interior, exterior), si anem endavant o endarrere o segons amb el peu que comencem la figura en realitzarem una o altre.




MOVIMENTS BÀSICS ENLLAÇATS

SORTIDES I IMPULS EN MARXA: Moviments que es realitzen en les juntures dels dos cercles al inici de la figura (sortides) i durant la figura (impuls en marxa), en un VUIT per cada cercle se’n fa una, en un CANVI per cada cercle i mig se’n realitza una i en una PARRAFO per cada 2 cercles una sortida.

POSICIÓ: Quan la cama i el braç coincideixen.

CONTRAPOSICIÓ: Quan la cama i el braç no coincideixen.


MOVIMENTS BÀSICS DEL PATÍ

Són moviments que et canvien de direcció (endavant endarrere) i que es realitzen o bé un al mig del cercle ( tres i bracket), 2 un a cada terç del cercle ( doble tres) o un a la intersecció entre els cercles ( rocker i contra-rocker).

TRES: Gir cap a l’interior del cercle en la meitat dels eixos del mateix, canvi de direcció i de pes amb una profunditat aproximada d’un patí .



BRACKET: Gir cap a l’exterior del cercle en la meitat dels eixos del mateix, canvi de direcció i de pes amb una profunditat de ½ pati.

ROCKER: Gir cap a l’interior del cercle en la meitat dels eixos del mateix canviant però cap al cercle continu, canvi de direcció però NO de pes amb una profunditat de ½ pati.

CONTRA-ROCKER: Gir cap a l’exterior del cercle en la meitat dels eixos del mateix canviant però cap al cercle continu, canvi de direcció i però NO de pes amb una profunditat de ½ pati.


CORRECTE POSICIÓ

La realització d’una correcte figura obligatòria va estrictament lligada una correcte posició, ja que és la base per poder realitzar-les bé.

• COS I ESQUENA: Cos en un eix recte, esquena a sobre dels malucs, marcant la inclinació que els malucs requereixin per marcar el pes i el cercle.


• CAP: Mirant per sobre de les espatlles sense que aquestes es dobleguin ni es doblegui l’esquena, formant un angle de 90º amb el pit.


• ESPATLLES: Perpendicular a l’eix del cos, fent força cap a baix i obertes, alineades amb els malucs, marcant la inclinació en el cercle.


• BRAÇOS: Per sota de les espatlles i com a mínim a l’alçada dels malucs i fent força per mantenir-los rectes i al seu lloc.


• MANS: Planes horitzontalment al terra, amb els dits junts, i fent la mateixa força que les espatlles.


• MALUCS: Rectes i sense que es forcin. El maluc de la cama lliure en exterior anirà una mica més elevada i la punta paral·lela al terra per marcar la inclinació i sempre davant o darrere en funció de la posició d’aquesta. El maluc de la cama lliure en interior anirà lleugerament més baixa i amb la punta oberta. El maluc de la cama del terra ha d’estar pressionada per no quedar fora de l’eix.


• CAMES: La cama lliure és la que es porta aixecada. S’ha de portar a l’alçada justa on el maluc permeti. Ha d’anar molt estirada i la punta del peu també amb el genoll sense doblegar ( es porta més alta si la cama esta al davant i la punta del dit petit serà la més propera al terra, si va al darrera serà a l’inversa). La cama del terra és la que segueix la línea. No ha d’anar tensa ni flexionada, amb mitja flexió, només es flexionarà al fer les sortides.
  És important no perdre l’eix del cos ni el pes en cap moment.
  

FIGURES

Per tant, segons tot el que hem explicat segons el peu amb que comencem, el dibuix que tracem al terra, els moviments que realitzem farem una figura o una altre. En total hi ha 41 figures diferents de les quals 28 es poden fer amb un peu o altre. Per veure la taula amb totes les figures hem d'anar a http://www.fecapa.cat/p_artistic/pdf/c-reglam.pdf i anar a la pàgina 14.

Els grups d'iniciació ( C, B, A, Certificat) tenen un conjunt de figures les quals han de ser aprovades per un jutge de la Federació per poder passar de grup.

INICIACIÓ C, 1-A i 2-A

INICIACIÓ B, 3-A i 4-A

INICIACIÓ A, 8 A/B, 9 A/B, 11-A.

CERTIFICAT, Grup I 10 A/B, 14-A, 26 A/B, Grup II 12 A/B, 15-A, 27 A/B.